Què és un perfum de vainilla?
Un perfum de vainilla és una fragància construïda al voltant de la beina d'una orquídia enfiladissa, Vanilla planifolia, l'aroma en brut de la qual té poc a veure amb el pa de pessic acabat de fornejar que evoca dins d'un flascó. La beina verda, acabada de tallar, a penes fa olor; només després de setmanes de fermentació al sol i assecatge lent desenvolupa la vainillina, el compost responsable del seu perfil dolç, balsàmic i lleugerament fumat. En perfumeria aquesta matèria primera es transforma en un acord càlid i cremós que gairebé mai no apareix sol: sol recolzar-se en fava tonka, ambre o fustes per guanyar cos i evitar quedar-se en una dolçor plana.
Origen i extracció: de la beina a l'essència
La vainilla és originària de Mèxic, on els totonaques ja la cultivaven abans que els espanyols la portessin a Europa. Avui la pràctica totalitat de la producció mundial procedeix de Madagascar i de les illes de l'Índic. Com que la destil·lació en destruiria els compostos aromàtics, l'essència s'obté per maceració de les beines trossejades en alcohol, un procés lent que en concentra el caràcter.
Vainilla Bourbon de Madagascar
És la varietat de referència en perfumeria fina: beines llargues, fosques i molt aromàtiques que donen un perfil cremós, especiat i lleugerament tabacós, la base de la majoria de composicions orientals i gourmand.
Vainilla de Tahití
Procedent de Vanilla tahitensis, és més floral i anisada, amb un punt de cirera i heliotrop. S'utilitza en perfumeria de nínxol per a versions de vainilla menys llamineres i més sofisticades.
Com fa olor la vainilla a la piràmide olfactiva
La vainilla sol situar-se al fons del perfum, tot i que en composicions gourmand modernes també apareix al cor perquè la seva dolçor es noti abans. Com a nota de base, triga a desplegar-se del tot: les primeres hores pot resultar tènue i és en l'assecatge, sobre la pell, quan guanya cremositat i projecció. Aquesta evolució explica per què un perfum de vainilla fa una olor diferent acabat d'aplicar que passades unes hores, i per què convé provar-lo a la pell abans de jutjar-lo pel primer cop de nas. A més, com que és una nota de fixació, allarga la vida de la resta de la composició: les notes de sortida i de cor es recolzen en la seva textura per no desaparèixer massa aviat, cosa que es nota especialment en fragàncies amb poca concentració d'oli perfumat.
Amb quines notes i famílies combina la vainilla
És la columna vertebral de la família oriental i gourmand, on es recolza en fava tonka, caramel, xocolata, cafè o canyella per construir acords llaminers. Amb fustes com el sàndal o el cedre es torna més seca i menys infantil; amb ambre i espècies com el clau o la canyella guanya calidesa oriental clàssica; i combinada amb cítrics, flors blanques com el gessamí o notes de te s'alleugereix fins a resultar fresca fins i tot en climes càlids. També conviu bé amb el cuir i el tabac, i dona lloc a perfils més adults i menys dolçassos, o amb mescs nets que en difuminen la dolçor i l'acosten a un registre més de pell sobre pell que a unes postres.
Quan lluir un perfum de vainilla: estació i moment
Per la seva calidesa és una nota associada sobretot a la tardor i a l'hivern, quan la seva densitat es percep com a reconfortant i no embafadora. Les versions més llamineres i ambrades funcionen bé de tarda-nit i en ocasions informals o íntimes. També hi ha vainilles «netes», amb arrencada cítrica o floral, pensades per a la primavera i l'estiu, on la dolçor queda molt diluïda i a penes s'intueix al fons.
A qui li agrada un perfum de vainilla: caràcter
Sol atraure qui busca fragàncies reconfortants, amb un component gairebé nostàlgic de rebosteria o d'infància, i qui prefereix un rastre càlid i present abans que discret. Ben dosificada, no resulta embafadora: l'equilibri amb fustes, espècies o cítrics marca la diferència entre una vainilla llaminera i una de pesada. El seu caràcter unisex ha crescut els darrers anys, i avui es troba tant en composicions molt femenines com en fragàncies ambrades d'ús masculí. Qui prefereix aromes verds, aquàtics o molt minerals sol trobar la vainilla massa densa; en canvi, per a qui busca una signatura olfactiva càlida i reconeixible, continua sent una de les notes més versàtils per construir un perfum propi, ja sigui en la seva versió més llaminera o en una lectura seca i amaderada.
