A les zones on el sol incideix de manera natural: la part alta del front, al costat de l'arrel dels cabells, els pòmuls, el pont del nas i la línia de la mandíbula. Un truc clàssic és dibuixar un tres imaginari a cada costat de la cara, de la templa al pòmul i d'aquí a la mandíbula. Difumina sempre les vores i porta una resta de producte cap al coll perquè no hi hagi talls de color.
Persegueixen objectius diferents. El bronzejador aporta calidesa i efecte bona cara, imita el to que deixa el sol i sol tenir un subto càlid. El contorn, en canvi, crea ombres per esculpir la cara, per això fa servir tons més freds i grisosos que imiten una ombra real, i s'aplica sota el pòmul, a l'oval i als costats del nas. Es poden combinar, però no són intercanviables: fer servir un bronzejador càlid com a contorn tendeix a veure's ataronjat.
Com a norma general, si la teva pell és mixta o grassa t'aniran millor les pols bronzejadores, que aporten calidesa alhora que ajuden a controlar les brillantors. Si la teva pell és seca o amb una textura marcada, tria bronzejador en crema o líquid: es fonen amb la pell, no s'agafen a les zones ressecades i deixen un acabat sucós. Les pells normals poden alternar formats segons l'acabat que busquin a cada moment.
Tria un to un o dos punts més fosc que la teva pell, mai més: l'objectiu és una calidesa creïble, no canviar de color. Ajusta també el subto: les pells clares agraeixen bronzejadors neutres o lleugerament rosats, les mitjanes funcionen bé amb daurats i terracotes suaus, i les fosques necessiten tons rics i coure perquè el resultat no quedi grisós. Davant del dubte, comença amb poca quantitat i construeix el color per capes.
Depèn del format. Els bronzejadors en crema o líquids van sempre després de la base i abans de les pols, perquè les textures cremoses es difuminen malament sobre superfícies empolvorades. Les pols bronzejadores, en canvi, s'apliquen després de fixar la base amb pols, o directament sobre la base ja assentada si no fas servir fixadors: sobre una base humida el pigment pot agafar-se a clapes i quedar irregular.