Què és un perfum de pachulí?
Un perfum de pachulí es construeix sobre una de les notes més terroses i denses de la perfumeria, extreta de les fulles seques d'un arbust del sud-est asiàtic emparentat amb la menta i la sàlvia. El seu aroma és fosc, dolç i lleugerament amaderat, amb un fons gairebé humit que recorda el sotabosc, la tinta xinesa o un armari antic ple de teles desades. És una nota que ha viscut diverses vides: associada durant dècades a l'aroma «hippie» dels anys seixanta i setanta, avui protagonitza des de perfums orientals molt sofisticats fins a composicions afruitades i gourmand completament actuals, sense perdre pel camí el seu caràcter reconeixible.
Origen i extracció de la fulla de pachulí
La planta, Pogostemon cablin, és originària del sud-est asiàtic i avui es cultiva sobretot a Indonèsia, principal productor mundial, tot i que també hi ha cultius rellevants a l'Índia i la Xina. A diferència de moltes flors, que es destil·len fresques, les fulles de pachulí es tallen, es deixen assecar i fermentar lleugerament i només després es destil·len al vapor, un procés que pot durar entre sis i vint-i-quatre hores i que concentra el patxulol, la molècula responsable del seu caràcter tan reconeixible i durador.
Pachulí jove
L'oli acabat de destil·lar és més verd, terrós i de vegades una mica medicinal, amb una intensitat que pot resultar tosca si no es treballa bé en la composició.
Pachulí envellit
Igual que certs vins o destil·lats, l'oli de pachulí millora amb mesos de repòs en dipòsit: perd arestes verdes i guanya una rodonesa suau, dolça i gairebé de xocolata molt apreciada en la perfumeria fina.
Com fa olor el pachulí a la piràmide olfactiva
És una nota de fons per excel·lència, amb una persistència notable que ancora composicions senceres durant hores i que es continua percebent molt després que les notes de sortida i de cor s'hagin esvaït. En la seva forma crua pot resultar intensa i una mica polsosa, fins i tot desagradable per a qui no hi està familiaritzat; ben dosificat i envellit, en canvi, aporta una profunditat càlida, entre terrosa i dolça, que rarament s'identifica de manera aïllada però que es troba a faltar tan bon punt no hi és. És també, juntament amb el mesc i les fustes, una de les matèries primeres que més s'utilitzen per donar cos i projecció a fragàncies que, altrament, resultarien planes.
Amb quines notes i famílies combina el pachulí
És una de les notes més versàtils que existeixen: amb rosa forma l'acord «rosa-pachulí», un clàssic de la perfumeria oriental femenina que ha inspirat innombrables variacions; amb xocolata, fruits vermells i flors blanques va donar lloc a tot un corrent de perfums afruitats i llaminers molt populars als anys dos mil, de vegades anomenats «fruity chouli»; amb fustes com el sàndal o el cedre es torna més sec i sobri; i amb bergamota o cítrics a la sortida crea un contrast fresc davant la seva densitat natural. També és habitual al costat de l'ambre i la vainilla en composicions orientals càlides i envoltants.
Quan lluir un perfum de pachulí: estació i moment
La seva densitat i calidesa el fan especialment adequat per a la tardor i l'hivern, quan el seu pes es percep com a acollidor en lloc d'excessiu. Les versions afruitades i més llamineres, amb sortida de fruits vermells o cítrics, també es porten bé a la primavera. Per la seva persistència i el seu caràcter una mica envoltant se sol preferir de tarda-nit, tot i que en dosis lleugeres funciona perfectament com a fragància d'ús diari durant tot l'any.
A qui li agrada un perfum de pachulí: caràcter
Agrada a qui busca una fragància amb arrel, allunyada del que és simplement fresc o floral, i a qui valora una estela intensa i reconeixible que es noti fins i tot hores després de l'aplicació. És una nota polaritzadora: qui conserva l'associació amb el seu aroma més cru i verd la pot rebutjar, mentre que qui l'ha provada ben treballada i envellida sol convertir-se en un seguidor fidel per a tota la vida. El seu recorregut, de l'imaginari bohemi de mitjan segle passat a l'alta perfumeria actual, passant pels acords afruitats dels anys dos mil, la converteix en una de les notes amb més personalitat i més història de tot el mapa olfactiu.
